Discurs de comiat de l’alumnat de 2n de Batxillerat, promoció 2011/2017

Avui deixem del seguir el camí que tots junts vam començar aquell dia a P3, que vam continuar a 1r de la ESO amb noves incorporacions i que hem acabat amb el Batxillerat.

Hem crescut junts, ens hem convertit en una família, per a lo dolent i per a lo bo, quan ens quedem estudiant exàmens pel Whatsapp fins a les tantes i quan hem de coordinar-nos per organitzar actes tan bonics com el d’avui.

Ens hem de dir adéu els uns als altres, perquè ara cadascú segueix el seu propi camí cap al futur. Podem posar-nos una mica tristos, perquè han estat moltes experiències viscudes, moments, viatges i hores de classe. Però aquestes coses perduraran sempre que les recordem, i mai ningú ens podrà treure ser de la quinta del 99.

Ara hem d’estar feliços, perquè avui encetem una nova etapa de les nostres vides, una que ens situa més a prop de tots els nostres somnis. Deixem el niu, i arranquem a volar. Això què diuen els pares, d’ai que faràs sense natros. Però és el moment de fer-ho, i estem preparats gràcies a totes les persones que ens han portat fins aquí i ens han fet ser qui som. Amics, família, companys, professors… A tots us hem de dir gràcies, als que hi van ser, als que han estat, i als que ja no hi són, per ensenyar-mos, aguantar-mos i ajudar-mos.

I ara finalment, és l’hora de dir adéu. Però no un adéu trist, sinó un adéu ple d’il·lusions, felicitat i esperança. Els nostres camins se separen, alguns seguiran el mateix i altres giraran per un altre de diferent, però sé de ben cert que algun dia, els camins de tots, es tornaran a trobar.

Miriam Cano Esteller  (2n Batxillerat, promoció 1999-2017)

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari