Parlament Graduació 2n Batxillerat: Joana Subirats

Bona nit a tothom.

 

Mentre pensava en quin missatge volia transmetre als meus estimats i benvolguts alumnes, em va venir al cap un text de l’il·lustre filòsof Immanuel Kant, qui l’any 1784 va escriure un opuscle titulat “Què és la Il·lustració?” que començava així:

“La il·lustració és l’alliberament de l’home de la seva culpable incapacitat. La incapacitat significa la impossibilitat de servir-se de la seva intel·ligència sense la guia d’un altre. Aquesta incapacitat és culpable perquè la seva causa no resideix en la falta d’intel·ligència sinó de decisió i valor per a servir-se per si mateix d’ ella sense la tutela d’un altre. ¡Sapere aude! Tingues el valor de servir-te de la teva pròpia raó! : Heus aquí el lema de la il·lustració.”

Doncs bé, aquesta és la idea que vull compartir amb vosaltres. En el transcurs d’aquest any 2017, els que encara no teniu els desitjats 18 anys, arribareu a la majoria d’edat. Aquest és el moment d’emprendre vosaltres sols el camí, sense l’aixopluc dels professors o de la família, de sortir de la zona de confort on fins ara heu habitat i començar a viure la vida en primera persona, la vostra vida, la que vosaltres trieu.

Com us vaig dir l’altre dia, avui no és el final de res sinó el principi de tot.

Durant aquests dos anys de batxillerat en què les nostres vides han coincidit en l’espai i en el temps, hem compartit experiències de tota mena, divertides, avorrides, estressants; alguna que altra esbroncada, alguna que altra plorera, molts riures i il·lusions, també pors i inseguretats.

Però sobretot hem aprés junts (espero) la diferència entre legalitat i legitimitat, gràcies a les noves tecnologies, l’esperit de John Locke us va donar força per revoltar-vos contra la tirania de la filòsofa reina!!!, legítimament, és clar. Humilment, he intentat promoure en vosaltres l’esperit crític, recordant-vos que l’única veritat absoluta és que no hi ha cap veritat absoluta.

Ara toca emprendre cadascú el seu camí, sota les estrelles i el cel infinit. Cadascú seguirà un camí diferent, els camins que vau començar a construir, a caminar ja fa temps, en el moment en què vau triar estudiar batxillerat.

En aquesta nova etapa de la vostra vida, us trobareu experiències de tota mena, com tot a la vida, de bo i de dolent. Caldrà ser prudents i sospesar els pros i els contra de les decisions que haurem de prendre d’ara endavant.

 

Jo us increpo amb les paraules de Kant: sapere aude, atreviu-vos a saber, a raonar, a pensar per vosaltres mateixos, no us deixeu manipular ni enganyar per cants de sirenes; sigueu nobles i valents en sentit nietzschià; estimeu-vos: valoreu el vostre esforç i treball; estimeu l’esforç i el treball; atreviu-vos a decidir i actuar, penseu, però amb les conseqüències de les vostres accions. Recordeu que el temps no és reversible, teniu cura dels petits detalls que són els que realment importen.

No tingueu por, atreviu-vos a anar tant lluny com us portin els vostres somnis, tant alt com us empenti la vostra il·lusió.

Ja ho sabeu: no hi ha xarxa de seguretat, no hi ha marxa enrere, no tingueu pressa, gaudiu del “mientras tanto”. Per a arribar lluny no cal anar ràpid, sinó portar un pas ferm.

Que no us faci por volar alt, recordeu: soy una avionetaaaa, mira como vuelooo!!!!

 

Joana Subirats Àlvarez

Tutora de 2n de batxillerat i professora de filosofia.

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari