Discurs de comiat de l’alumnat de 2n de batxillerat, Stefania Tit

Bona tarda a tothom.

Després de sis anys al centre ja sabeu què és el que ens toca fer.

Crèiem que aquest moment no ens arribaria mai, tot això ens quedava molt lluny, però sense adonar-nos-en ara som nosaltres qui ens estem acomiadant d’aquest institut que ens ha marcat una etapa molt llarga i que ens ha proporcionat records i amistats per tota la vida.

A partir d’ara es tanca una etapa i en comença una de nova. Les etapes que venen ara també faran pujada, com moltes coses a la vida, però amb l’empenta que tots els meus companys i jo portem, segur que fem el cim.

Per començar, cal donar les gràcies a tots els presents (amics, companys, professors, família…) per esculpir en nosaltres el que ara mateix som, el que vam voler ser. La nostra vida no és la mateixa des del primer dia que vam entrar al centre. Hem madurat, hem après a respectar, a apreciar petits detalls…

Avui abaixem el teló a una escena més de la nostra vida. Una escena on ens hem convertit en una gran família i ara, tot i que ens costi, arriba el moment de separar els nostres camins.

Pot semblar que tot el nostre esforç aquí serveix per aconseguir una nota numèrica, però el cert és que, quan passi el temps, aquesta nota caurà en l’oblit i només quedaran records.

Molts diuen que de cada cinc coses que recordem, quatre són negatives, però en aquest cas s’equivoquen. Volem que, amb el pas dels anys, quan l’espai i el temps ens separin i per algun capritx del destí els nostres camins tornin a creuar-se, recordem que un dia vam ser companys, ens vam enfadar junts, vam discutir quan posàvem un (o en el nostre cas uns quants) exàmens… Llavors recordarem de manera positiva una frase, un moment, una classe, un acudit i una imatge que es va gravar en les nostres ments. Fins i tot arribarem a enyorar aquells dies de nerviosisme i tensió pels exàmens.

Tots ens emportem d’aquí una formació fruit de l’esforç d’uns excel·lents professors que han donat el millor d’ells mateixos, no només perquè siguem millors alumnes sinó perquè siguem millors persones. Tots hem format un conjunt en què uns no seríem res sense els altres. Gràcies a tots pel que ens heu ensenyat!

Ara tenim ganes de començar una nova etapa i d’avançar com a persones. Tenim por de no aconseguir els nostres objectius i somnis, por del fracàs i de la decepció. Però, tot i així, estem plens d’il·lusió per poder afrontar els canvis que marcaran el nostre futur, però també el nostre present.

Per acabar, volem esmentar una gran frase que ens hem d’aplicar i diu: “No ploris perquè es va acabar i somriu perquè va succeir”. Amb aquestes paraules, esperem haver transmès aquell sentiment de pertinença i enyorança cap aquest lloc, un gran centre que ens ha donat tant durant tant temps. El batxillerat ha estat el període més intens de la nostra trajectòria com a estudiants fins ara, però també la més enriquidora i la que ens ha obert més al món. Gràcies a tots els professors que hi heu participat, perquè la vostra ajuda i suport ens ha donat ànims i força per continuar endavant.

Arribats a aquest punt m’agradaria encoratjar a tots els meus companys a seguir els seus somnis, a superar els obstacles i a no fixar-nos cap límit. Endavant amb les il·lusions, manteniu-les vives durant els vostres estudis, perquè les úniques barreres ens les posem nosaltres mateixos. Som més que un expedient acadèmic i més que una nota de tall.

També cal esmentar els ànims dels pares que, per molt que passin els anys, ells saben què és finalitzar etapes i ens recorden “No us queixeu tant, perquè la trobareu a faltar”. Ara només ens queda una cosa, no perdre el contacte per no perdre’ns els uns als altres. No perdre el contacte per no perdre tot això. Per dir-ho d’una altra manera, gràcies. Ha estat un plaer per tots nosaltres.

Stefania Tit

 

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari