Parlament graduació 2n Batxillerat , Marga Gil

Bona tarda a tothom,

Quan acomiadem una promoció, inevitablement ens envaeix un doble sentiment. Per una banda, una certa recança pels moments compartits, moments quotidians, petits moments, bons moments (gairebé sempre), al cap a la fi “els nostres moments”. “Sí, se’n va el temps (deia Salvador Espriu), però deixa, dintre dels ulls, amplíssims camins de llum”, uns camins de llum als quals espero que el professorat hàgem ajudat a construir en aquests  anys d’acompanyament.

Per altra banda, sentim una alegria enorme per haver contribuït a completar una etapa de les vostres vides que ara s’acaba  i també una certa enveja, perquè no dir-ho, en veure el món que s’obre davant mateix dels vostres ulls com un full en blanc en el qual podreu escriure tot allò que decidiu, perquè com va dir el poeta Miquel Martí i Pol: “que tot està per fer i tot és possible”.

Tots aquests anys que heu passat en el centre, els heu de guardar com un petit tresor que es farà més valuós amb el pas dels anys fins a esdevenir una veritable joia. Una joia que espero que us haja ajudat a ser com sou, a pensar com penseu i a relacionar-vos com us relacioneu… Tingueu cura els uns dels altres, recordeu els moments viscuts i forgeu-ne de nous…

Deia Montserrat Roig que “Tots duem un actor, o una actriu, amagats als plecs més recòndits del nostre cor. Tots volem representar allò que ens pensem que no som”. Sigueu vosaltres mateixos, regaleu-vos el dret a equivocar-vos i a lluitar pels vostres somnis. No us deixeu endur pel desànim, ans al contrari, sigueu valents, decidits, compromesos i lluitadors. No combregueu amb rodes de molí, sigueu reflexius, atureu-vos a pensar abans de prendre qualsevol decisió, deixeu-vos aconsellar per aquells que us estimen…, però penseu que “la llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres” (citant al gran Manuel de Pedrolo).

I ja per anar acabant, i des del goig d’haver estat la vostra tutora, us voldria dedicar un senzill poema (sabeu que no soc gaire donada a l’ampul·lositat) d’una escriptora, lexicòloga i bibliotecària, que crec que us agradarà.

El poema es diu Endavant i l’autora és Joana Raspall.

 

‘Endavant

Respira fort, que l’aire és teu

i l’aire i tot et poden prendre.

Un cop ja l’hagis respirat

és carn com tu,

és alè teu que no es pot vendre.

Respira fort, que l’aire és teu.

 

Trepitja fort, que el lloc és teu!

On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.

La terra té per a tothom

camins oberts.

Fuig de qui vulgui entrebancar-te.

Trepitja ferm, que el lloc és teu!

 

Parla ben clar, que el mot és teu                 

i el pensament ningú no el mana.

Si creus la teva veritat

llança-la al vent

i que s’arbori com la flama.

Parla ben clar, que el mot és teu!    

 

Trepitgeu fort estimades i estimats alumnes, que el futur és vostre. I recordeu que sempre us duré al cor i que aquí sempre serà casa vostra.

Bona tarda

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari